Un país que crema

Tots tenim a la memòria incendis descomunals, impossibles d’abraçar, a Califòrnia, Portugal, Xile, Austràlia... Són incendis que s’escapen del control de grans exèrcits de bombers hipertecnificats. Són incendis de sisena generació: focs enormes, amb pèrdues de vides humanes i bens materials, que poden arribar a Catalunya. El GRAF i la Fundació Pau Costa fa més de deu anys que ho adverteixen i demanen accions enèrgiques de la societat per evitar-ho, però no estem preparats per escoltar el que no volem sentir. “L’any 2017 i el 2018, el foc va provocar més víctimes mortals a Europa que no pas el terrorisme.” Ho diu el cap del GRAF (Grup d’Actuacions Forestals) de Bombers de Catalunya, Marc Castellnou, al documental L’amenaça incandescent (Sense Ficció, 2020) de TV3. Hi ha un abans i un després de l’incendi d’Horta de Sant Joan (2009), on van morir cinc bombers catalans; i un abans i un després de l’incendi de Yarnell (2013), on van morir dinou bombers americans. Aquests incendis no comencen quan s’encén el foc, sinó vint o trenta anys abans. Els bombers fan propostes: gestionar el territori. I, què fem? Res! Potser ara, veient que el país crema, alguns consellers haurien de connectar-se a TV3 a la Carta i començar a prendre nota.