El voraviu
Bona catxa, Vilagrà!
No perilla cap legislatura i ja tenim un primer espòiler de com acaba això
La consellera Vilagrà va reaccionar ràpid, ajustat i amb senderi a la bertranada d’Iceta sobre el delicte de sedició i la inclusió de la integritat territorial d’Espanya a les taules de la llei que Moisès va baixar escrites en pedra del Sinaí, ara conegudes com Constitució Espanyola. N’hi va fotre una, al ministre, de bon començament, al mig del front. “Ha oblidat els seus principis del 2007, quan era ferm partidari del dret a l’autodeterminació.” Com que li toca fer el paper més galdós en la pantomima de taula i negociació, i deu anar amb els matxos carregats, la consellera va cridar a concili la Robles, Bolaños i el mateix Sánchez. “Perilla la continuïtat de la legislatura.” Ni més ni menys. Que la legislatura perilli fa posar molt nerviosos aquí, allà i més enllà, i el missatge ha sigut propagat amb força. Seus al racó de pensar, embadalit amb la fermesa i la decisió de Vilagrà, i ja t’adones que t’han fotut altre cop la cartera. Va de catxa, perquè no perilla res i al mateix temps anuncia un possible final de tot l’embolic en què s’han posat. De fet, la catxa és un espòiler, que diuen ara. Fet i fotut, el sainet de la reforma del Codi Penal el poden mantenir fins a mig hivern, gener o febrer. Després trencaran amb molt de foc d’artifici. Quina legislatura perillarà, si quedaran vuit mesos de quaranta-vuit i amb pressupost 2023 aprovat? Però es presentaran lluny dels socialistes per les municipals del maig i les generals de final d’any. Vet aquí!