Cultura de km 0

Ara que s’ha recuperat l’activitat de les festes majors, hem pogut veure que les places i els carrers dels pobles de tot Catalunya s’han tornat a omplir de música i balls. Els gegants, els bastoners, els grups musicals han tornat a fer grans les festes i activitats de carrer, i la gent ha respost assistint als actes i gaudint-ne després de dos anys de restriccions... Hem comprovat en persona que la cultura popular es fa al carrer, i que la cultura popular va més enllà de la tradició: canvia i evoluciona. El meu amic Bienve Moya diu que és important saber escoltar el carrer per deixar evolucionar la festa sense caure en la museïtzació de les tradicions. El problema és quan el carrer dona més valor a la cultura importada que no pas a la pròpia.

La cultura feta a Catalunya té molt de recorregut i, sense renunciar a la cultura de fora, que també té el seu espai i el seu moment, hem de saber donar el valor de les coses que porten el segell català. Sentir-nos-en orgullosos. Tenim grans artistes i un gran poder creatiu que es mou cada any pels carrers del país. És la cultura de km 0 que només podem promoure si ens la sentim nostra. És vital fer arribar aquesta cultura als joves. Si no, la perdrem i amb ella perdrem una mica de nosaltres mateixos.