Sense pantalles

Diver­sos ajun­ta­ments de França, inclòs el de París, han deci­dit no ins­tal·lar pan­ta­lles gegants al car­rer per seguir els par­tits del pròxim mun­dial de fut­bol, que s’ha de cele­brar a Qatar del 20 de novem­bre al 18 de desem­bre. És la seva manera de pro­tes­tar con­tra l’emi­rat, un país que tre­pitja els drets humans però del qual els occi­den­tals s’han fet més i més depen­dents gràcies a les seves reser­ves de gas. En el boi­cot s’al·leguen motius ecològics –com per exem­ple la cli­ma­tit­zació dels esta­dis, un mal­ba­ra­ta­ment energètic en un moment en què es dema­nen sacri­fi­cis i estalvi a la població– i soci­als, espe­ci­al­ment els abu­sos con­tra els tre­ba­lla­dors immi­grants, molts dels quals han tro­bat la mort durant la cons­trucció dels vuit esce­na­ris de les pròximes com­pe­ti­ci­ons. Hi ha hagut crítiques a aquesta cam­pa­nya, per hipòcrita –la gent mirarà igual­ment els par­tits, però a casa– i insu­fi­ci­ent. Que és poca cosa és evi­dent, hau­ria estat més cohe­rent no par­ti­ci­par en el mun­dial. Però, almenys, és un gest per visu­a­lit­zar vul­ne­ra­ci­ons dels drets humans. Malau­ra­da­ment, hi ha mol­tes més situ­a­ci­ons que exi­gi­rien ini­ci­a­ti­ves sem­blants de denúncia. Només cal veure les noies i dones que arris­quen la vida a l’Iran per lliu­rar-se d’impo­si­ci­ons i dur la vida que volen.