No només ens escolten i ens espien. També segresten les nostres dades i ens roben. Les tècniques, més enllà de Pegasus, són moltes. Poden rebre un missatge de Whatsapp d’una suposada parenta llunyana que els envia un missatge afectuós però que els acaba demanant diners o informació privada (és la coneguda com l’estafa de la cosina de WhatsApp). O els poden estafar pel sistema de pagament Bizum (ens pensem que l’estafador ens envia una sol·licitud de diners, però és justament el contrari, li donem el vistiplau i resulta que, en lloc de rebre’ls, els donem, els diners). O també poden ser víctimes d’un nou mètode de frau en aplicacions de compravenda com Wallapop i Vinted. I darrerament s’ha popularitzat el deepfake: creen un vídeo fals, substituint la cara d’una altra persona per la seva, i, com que el vídeo no serà pas amable, ja pot córrer a dir que no, que aquell que veuen no es vostè. L’any passat es van registrar 6,1 % més de delictes informàtics que l’any anterior. I els ciberatacs de ransomware (el segrest d’informació amb un programari maliciós) van créixer del 200% el 2021. Només cal veure els tres centres sanitaris catalans que divendres van patir un atac que va bloquejar els historials i va impedir programar o fer proves connectades al servei, com ara radiografies. Tenim tota la nostra informació al núvol i això la fa volàtil. La Unió Europea ha declarat aquest octubre el mes de la ciberseguretat. Ens alerten que tant o més important que rentar-nos les aixelles és incorporar hàbits de ciberhigiene, per protegir-nos en aquest món tecnològic.