Després que saltés la notícia, no van faltar comentaristes comparant l’arribada de Rishi Sunak a Downing Street amb la de Barack Obama a la Casa Blanca, un ja llunyà 2009. “El moment Obama del Regne Unit”, n’han dit d’aquesta circumstància històrica. És cert que, com el 44è president dels EUA, també el nou líder britànic trenca una barrera i es converteix en el primer polític no blanc a liderar el govern i a encarnar una imatge més d’acord amb la realitat multiracial del seu país. Però les semblances s’acaben aquí. Ni ideològicament ni en el substrat social es poden establir paral·lelismes, i encara menys respecte al camí que els ha dut tots dos al cim del poder. Així, mentre Obama aconseguia dos mandats a les urnes recorrent els EUA de costa a costa defensant el seu programa, Sunak agafa el timó com qui diu sense despentinar-se, per efecte d’una carambola derivada de l’aplicació del reglament conservador, que marca els passos per substituir el líder caigut. Guanya després d’haver perdut el seu primer assalt –contra Liz Truss– i per incompareixença del rival. Sigui com sigui, però, aquest és el moment Sunak. Una altra cosa és el temps que podrà mantenir-se en el càrrec i blindar-se de les intrigues d’un partit que, com Saturn, devora els seus fills.