Fa dècades que desenterra morts per estudiar l’espècie i reconstruir el camí que ens ha portat, als humans, a ser on som. I resulta que som en un coll d’ampolla. Eudald Carbonell, catedràtic de prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili i expert en evolució humana, fa anys que ens mira des de dalt: no des de cap superioritat, sinó des d’una posició que li permet interpel·lar-nos com a membres de l’espècie homo sapiens sapiens que som. I la conclusió que en treu és nítida: som imbècils. I com que som una espècie formada per imbècils (segurament uns més que d’altres) ho tenim molt difícil per no posar entrebancs letals a la pròpia evolució. Aquesta conclusió la desplega en el seu nou llibre, El futur de la humanitat (Ara Llibres), en el qual sosté que la humanitat està arribant a un punt de no retorn. Si no canviem la nostra manera de viure, posem l’espècie al límit. El canvi climàtic, el consum exponencial, la disminució de matèries primeres i la globalització són algunes de les nostres pífies. Però encara som a temps de posar-hi pedaços, diu. Carbonell ofereix un decàleg amb les mesures que ens haurien de permetre sobreviure, entre les quals hi ha tenir una consciència crítica d’espècie (la consciència és allò que ens ha fet humans i la crítica que és allò que ens fa adonar que no anem per la bona direcció); fer desaparèixer els líders i la jerarquia social; socialitzar la tecnologia; parar la globalització; incrementar la diversitat; la feminització de l’espècie, i fer progressar l’equilibri social i ecològic. Tenim feina: quasi cap dels deures no els hem sabut escometre. Som imbècils.