Entre els entrepans de la Bodega Montferry, que cada matí saluden el dia a Instagram, i el dejú continuat per eliminar les toxines del cos, així ens movem. Instal·lats en els excessos, o per poc o per massa. La traïció va per barris. O t’alimenten les molles, el crostó, el pebrot i la truita, o et mantens a base de sucs, allunyat de tota menja excitant. Tot depèn de la forquilla que vulguem fer servir en aquests temps de la política de l’impuls.

La substitució del delicte de sedició pel de desordres públics agreujats amb una rebaixa de penes de 15 a 5 anys genera nous interrogants sobre els casos concrets en què es pugui aplicar. En tot cas, en la necessitat que té Pedro Sánchez d’envernissar el Codi Penal espanyol perquè quan vagi a Brussel·les no el facin enrojolar hi pot haver una part de virtut. En la necessitat de suports parlamentaris perquè hi hagi pressupostos tant a Espanya com a Catalunya, hi pot haver hagut la determinació de l’entesa entre el PSOE i ERC encara que de la boca del president del govern espanyol no hagi sortit la paraula derogació. I en la necessitat del PP de trencar l’acord amb els socialistes pel govern dels jutges, de gesticular el desacord més que Vox, l’empenta definitiva per saber en què es concretaven els acords de la taula de diàleg.

Caldrà veure si després d’aquest primer pas de reforma del Codi Penal que ha costat més de tres anys, n’hi ha més, perquè el delicte de malversació té molts més encausats que no pas la sedició, i encara que pugui millorar l’horitzó dels exiliats no desapareix la consideració que el que van fer l’1-O fos delictiu. Qui ho pot tenir més aplanat és Marta Rovira, que no està acusada de malversació, i els indultats que veuran com la inhabilitació a ser càrrec públic es redueix en tant que no hi ha el tipus de sedició.

La desjudicialització té molt més camp per córrer, i ERC, tot i la debilitat del govern constatada al Parlament, pot dir que la taula de diàleg ho permet. Veurem si segons la dieta ens ennueguem o si defallim.