Enfortint el català a la universitat amb mirada internacional

Fa uns dies la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha acollit els nous estudiants amb una setmana intensa de benvinguda abans de l’inici de les classes. Tan interessant era el que nosaltres els explicàvem com el que ells ens deien sobre les seves motivacions, il·lusions i expectatives. Han estat dies de mutu aprenentatge i coneixença. Podria citar molts exemples, però em vull fixar ara en un cas concret. Tenim el cas d’una noia de Jaén, que s’ha matriculat a la Facultat d’Humanitats i que no percep el català com un obstacle, sinó com una oportunitat. Ja s’ha apuntat a un primer curs de llengua catalana per adaptar-se bé als seus nous estudis i al seu nou entorn social. Lluny del soroll mediàtic i les interpretacions interessades, hi ha una normalitat positiva que no sempre és visible. Les llengües no han de ser barreres, sinó cruïlles, i això serveix també per al català.

No és un cas únic. Afortunadament, com sempre, enguany les universitats catalanes tornarem a acollir estudiants dels cinc continents. La globalització en tots els àmbits de la vida ja no és el futur; ni tan sols és una novetat del temps present, sinó que ja fa temps que hi estem immersos. I el món universitari és, possiblement, un dels àmbits on la globalització es viu amb més intensitat. No només volem atraure estudiants, professors, doctorands o investigadors d’altres països, sinó que volem que els estudiants catalans tinguin les màximes competències lingüístiques per facilitar-los la inserció laboral en qualsevol indret del planeta. Avui el món és l’àmbit laboral de qualsevol jove i la mobilitat internacional no és un obstacle, sinó que sovint és un incentiu. Tot el que fem és condicionat per la globalització del coneixement i la recerca. I és precisament en aquest context on s’ha de prendre les decisions estratègiques.

Una d’aquestes decisions és precisament la política lingüística que adopta una universitat. Tenim en aquest aspecte un doble repte. De la mateixa manera que no podem viure d’esquena a la globalització, el sistema universitari català no pot ni vol deixar de banda la responsabilitat de ser dels principals motors de recerca i coneixement en català del nostre país. És per això que cal avançar, globalment, cap a un model multilingüe, perquè el món és multilingüe, però amb la llengua catalana com a pal de paller. Les dues coses són compatibles perfectament, com altres països europeus de les nostres dimensions han demostrat protegint i projectant les seves llengües i, alhora, oferint un alt nivell de formació i recerca en llengua anglesa.

Fa uns anys, els grups ecologistes feien servir un lema que va fer fortuna: “Pensa globalment, actua localment.” Es tracta exactament d’això, precisament, també en l’àmbit universitari. Jo puc parlar del cas de la UPF. Aquest primer trimestre del curs 2022/2023 la llengua catalana serà la llengua de docència en un 55,6 per cent de les classes, un cop exclosos els estudis de la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge, així com els graus impartits exclusivament en anglès, tal com fixa el Departament de Recerca i Universitats per fer el còmput lingüístic. És un increment significatiu en relació amb el 52% de fa un any. En consonància amb l’objectiu general al qual m’he referit, aquest increment del català no altera ni pot alterar una les realitats de la qual estem més satisfets: la UPF és la universitat catalana amb una major presència de la llengua anglesa. Aquest primer trimestre el percentatge d’impartició de classes en anglès serà del 18,9%, xifra que augmenta fins al 24,7% si s’hi inclouen els graus impartits exclusivament en anglès i els estudis de la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge. Les classes en anglès i en castellà assoleixen, així, percentatges similars sobre el total.

En un entorn competitiu i amb una enorme oferta en tots els aspectes, les persones busquen autenticitat i genuïnitat; també en l’àmbit de la formació. Per què escollim una universitat i no una altra? Evidentment, pels estudis que imparteix, el nivell acadèmic, el prestigi de la institució i les oportunitats laborals que ofereix. Però també per una política lingüística que normalitzi i posi en valor la llengua pròpia, i alhora projecti les màximes capacitats dels seus estudiants al món global mitjançant un coneixement excel·lent de l’anglès i de totes les llengües possibles. Aquest és el camí en el qual creiem.