Riells i mossèn Pere
Fa 25 anys que va morir Mn. Pere Ribot i Sunyer, el 24 d’agost del 1997, i els seus amics i deixebles de Riells del Montseny, d’on fou rector, li han alçat un monument arran de l’església on va oficiar i del cementiri on reposa. Diumenge es va celebrar la inauguració del monòlit i es van aplegar a la que ell anomenava abadia de Sant Martí molts admiradors seus, d’arreu del Principat, entre ells l’expresident Pujol. Un monjo de Montserrat, el pare Bernabé, va dir la missa en sufragi del sacerdot-poeta, especialment comissionat per l’abad de Montserrat, que per diferents compromisos no va poder assistir-hi i que, al seu torn, havia de substituir el bisbe auxiliar de Barcelona Mns. Gordo, afectat de la covid. Quatre solistes del cor del Liceu van posar la música adient a la cerimònia, viscuda amb tota emotivitat. A la sortida, l’alcalde actual de Riells oferí l’homenatge a l’antic rector i donà pas a les diverses intervencions orals que van glossar aspectes diferents de la vida de Mn. Pere, la seva dignitat de sacerdot avançat–Riells va ser el primer lloc on es va dir la missa de cara als fidels–, la seva vàlua com a poeta, el seu sentiment catalanista, etc.
El monument que, des d’ara, presideix la placeta de l’església de Riells consta d’una pedra grossa de la contrada amb les quatre barres pintades coronada per unes peces escultòriques de bronze: una mà oberta, que ofereix el pa, un llibre i una ploma, i uns rosaris. Feta la inauguració, els assistents van anar al cementiri, a visitar la tomba, on cadascú li va oferir la seva pregària i, al final, tothom plegat, amb els solistes del Liceu inclosos, va entonar Els segadors. El dia era esplèndid, assolellat i amb una temperatura agradable. Per això resultà un èxit l’aperitiu amb què l’Ajuntament local va obsequiar els assistents en un pla de la rodalia. I alguns vam fruir, encara, d’un esplèndid dinar ofert per l’amo del restaurant Bell-lloc, que fou l’escolà predilecte de Mn. Pere Ribot, en Josep Montsant, molt de temps vinculat a l’Ajuntament i ara eficaç col·laborador del consistori, d’aquelles persones que no pot deixar mai de treballar per la cultura del poble i per l’essència del país.
Vam deixar el Montseny i vam tornar als nostres llocs d’origen amb autèntica recança, amb la sensació d’haver tingut una altra vegada Mn. Pere al nostre costat.
