D’aquí a sis mesos hi haurà eleccions municipals. Serà un veritable termòmetre polític català i posarà les coses en el seu lloc encara que els ajuntaments són diferents de la política general i la tendència és votar les persones més que les sigles. A Barcelona, a banda, els seus respectius partits tenen noms propis, com ara Maragall, Trias i Colau. Fet que també passa a d’altres ciutats i sobretot a pobles mitjans i petits, on l’elector tria més la persona que no pas el partit. D’altra banda, en els darrers temps en l’independentisme es fa difícil saber per on volen tirar i sobretot després que JxC decidís abandonar el govern de coalició. Les municipals del 2023 marcaran un canvi en la política catalana. Sis mesos és temps suficient perquè al Parlament es visualitzin les noves aliances que han quedat òrfenes. Queda clara la soledat del govern d’ERC en perdre pràcticament totes les votacions i, a sobre, el conseller d’Interior és sotmès a una reprovació per una qüestió de canvis en el seu Departament.

ERC veu diàriament la dificultat de tirar endavant projectes en minoria, sobretot el pressupost, que en cas d’haver-lo de prorrogar seria un maldecap. Els socialistes esperen donar llum verd al pressupost amb els seus vots. Però el canvi de parella JxC-ERC per ERC-PSC, sobretot per a l’independentisme, suposa alguna cosa més que l’aprovació d’uns comptes per a l’any vinent. Significa que l’actual govern haurà d’abandonar pretensions sobiranistes que ara per ara no són del grat dels socialistes. En aquest sentit, ERC manté millor relació amb el PSOE que no pas amb els socialistes catalans, que, entre d’altres, li són competència directa en les municipals. És de suposar que aviat es produirà el canvi d’aliances que esdevindrà un acord ERC-PSC. Malgrat que el fet suposa un canvi radical de la política d’Oriol Junqueras.