I un be negre!

La soci­e­tat, que som tots nosal­tres sumats i bar­re­jats en una massa que queda uni­forme però que té molts ingre­di­ents dife­rents (i alguns gru­molls), pro­gressa i evo­lu­ci­ona. I la llen­gua es va mode­lant, s’adapta a les nos­tres rea­li­tats i avança amb més o menys velo­ci­tat al ritme de la soci­e­tat. Per això cada any l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Cata­lans incor­pora parau­les (neo­lo­gis­mes com ara nega­ci­o­nisme, femi­ni­cidi, trans i tran­si­den­ti­tat) al Dic­ci­o­nari de la Llen­gua Cata­lana (DIEC) i afe­geix sen­tits nous a algu­nes altres, com ara a apli­cació (que es refe­reix al “con­junt de pro­gra­mes informàtics que desen­vo­lu­pen tas­ques específiques en un dis­po­si­tiu electrònic”). També s’hi han inclòs setanta locu­ci­ons, entre les quals hi ha les expres­si­ons (ben comu­nes) en la nos­tra parla del dia a dia “i un be negre”, “per collons”, “estar fins al collons”, “i un colló”, “fet un fàstic”, “impor­tar un rave”, “de merda”, “tenir ous”, “amb els pixats al ven­tre”, “de pet“, “no tenir nom”, “tenir estómac”... Són real­ment expres­si­ons ben comu­nes, en aquesta massa uni­forme que és la soci­e­tat? Són expres­si­ons que diuen habi­tu­al­ment els joves? Les veiem sovint a Ins­ta­gram o a Tik­Tok? I un be negre! Temo molt que aques­tes incor­po­ra­ci­ons al dic­ci­o­nari estan ben a prop de des­a­parèixer del català, d’aquest català que ara es parla. L’ús jove i ins­ta­gra­mer del català està fet un fàstic. I espe­rem que les mesu­res que ahir a la tarda es van pro­po­sar en el Con­sell Exe­cu­tiu extra­or­di­nari que va con­vo­car el govern per abor­dar la situ­ació del català ser­vei­xin, per collons, per reve­rir la situ­ació llas­ti­mosa (de merda) de la nos­tra llen­gua.