Retrobar la festa. Després de tants i tants bons monòlegs dels quals hem pogut gaudir aquests anys, anar al teatre a veure el musical Golfus de Roma és retrobar la festa amb vint-i-sis intèrprets que encara es multipliquen omplint l’escenari i la platea del Condal de música, globus, confeti i de farsa, rialles i cançons. Un revulsiu per plantar cara als mals moments que tenen forma de covid, d’inflació, de presa de pèl quotidià, i per sortir animat per encarar tot el cicle nadalenc anual.

Vaig voler saludar, abraçar i felicitar l’amic Jordi Bosch a la sortida de l’espectacle. Ho hauria fet amb tots i cada un dels membres de la companyia. I pensava quin tros d’actor com ell, que en el paper de Pseudolus, i en aquesta magnífica versió d’aquest clàssic de Stephen Sondheim que signa Daniel Anglès, i que ens el situa en codi circense, manté el relat, el nervi i el tempo de tot l’espectacle de manera brillant. Pensava en alguna aventura gastronòmica compartida amb Jordi Bosch, resseguint amb tota una colla el sentit del gust, i la civilització de les estovalles i els plats, i tots dos plorant literalment d’emoció davant de l’aliment transformat en obra d’art. Aquell sentiment, aquella emoció, que ell sap generar des de l’escenari, i que surt del sac de gemecs que és el nostre cervell quan queda atrapat per un impacte, per una història, per un fil, per un so, per un gest. És cert que un dels mals de la pandèmia és que, havent-nos de confinar a casa, sembla que hàgim perdut més d’un llençol, a l’hora d’anar al teatre i al cine, als concerts, de sortir a veure món. De seguir-nos formant, que aquesta funció fa de la cultura un bé de primera necessitat. L’esplèndida Domina Mercè Martínez va sacsejar la xarxa dies enrere, reclamant l’atenció i interès del públic, fent-nos notar l’esforç de mantinc el català que hi ha en aquesta versió. Perquè, això sí, tots tard o d’hora sentirem el reclam del Madrid del reileón i haurem deixat escapar el tren del Golfus, i dels altres musicals que podem veure en català. I com sempre, és a les nostres mans.