Si l’exigència de l’amnistia s’ha convertit en un indult parcial i una reforma del Codi Penal (amb el benefici parcial d’alguns dels líders independentistes i amb el perjudici de castigar penalment formes de protesta popular), res a veure amb una amnistia de debò, en una negociació amb el PSOE sobre un referèndum d’autodeterminació tothom sap quin en serà el resultat per una mera regla de tres: una mera consulta autonomista amb el sostre nítid de l’autonomia i la Constitució Espanyola. Això, en el millor dels casos, i després no pas de les eleccions municipals, sinó de les eleccions generals espanyoles. Les raons són òbvies, el PSOE –com ha demostrat a bastament– per natura intrínseca és nacionalista espanyol, i apunta tant a Catalunya com a Espanya a capturar el vot de Cs, que està en procés de dissolució. ERC té un greu problema en disfressar el fracàs de la seva estratègia negociadora amb el PSOE. La gent, l’electorat, sabem fer regles de tres. Per a aquest 2023 demano, doncs, que torni el seny entre l’independentisme català i deixem de sentir bajanades com aquelles que vam sentir l’any passat dient al PSOE que “nosaltres no us deixarem penjats” perquè abans que “independentistes som demòcrates”. Què vol dir això? A veure, diria que els independentistes som demòcrates i precisament per aquest motiu defensem anar a les urnes. El que no em sembla gaire demòcrata és tancar la porta a consultes, aplicar el 155, destituir presidents per penjar pancartes, empresonar músics o tenir exiliats polítics. Sisplau, que aquest 2023 ens porti seny perquè ajudar qui et reprimeix no és solidaritat, és servitud i síndrome d’Estocolm.