De tu sé ben poca cosa. Que et dius Zakaria, que has nascut l’1 de gener a Palamós i que has estat el primer nadó de l’any que estrenem. També he llegit que has guanyat per només tres minuts el Yousaf, nascut a les Terres de l’Ebre, i que la nena més matinera del 2023 ha estat la Dayla Mia, rebuda a Sant Joan de Déu. A tu, Zakaria, i a la resta de nounats que proveniu de famílies que un dia van aterrar a Catalunya cercant una vida més digna, us demano perdó per la quantitat indecent de racisme que desperta la vostra arribada al món. Heu nascut a Catalunya i potser els vostres pares ja van néixer aquí, així que ni tan sols sou la primera generació que hi ha arrelat des del primer minut de vida. Però malgrat això, no trigareu gaire a descobrir un món on molts eixelebrats us tractaran com a ciutadans de segona només perquè el vostre nom, o el vostre color de pell, o algunes de les tradicions que heu mamat, destapen que heu sortit d’un ventre que potser, només potser, es va criar a molts quilòmetres de distància i després va fer el pas d’abandonar la llar. I sabeu una cosa? Amb molta probabilitat estareu més integrats en aquest país, el vostre país, que la majoria dels que reneguen de vosaltres.I podreu presumir de dominar dos, tres o fins a quatre idiomes, i de parlar un català impecable, però no serà suficient perquè alguns us tractin com a iguals. Poc importarà que els vostres pares acumulin anys d’arrelament o que sigueu exemplars. Perquè aquí, malgrat l’ascendència forana d’una bona majoria de catalans, seguim creant trinxeres contra qui té trets que s’escapen del manual del bon occidental.

Pel camí, afortunadament, també trobareu gent disposada a estendre-us la mà i a construir un món on venci el mestissatge. O qui sap si amb una mica de sort us convertireu algun dia en una estrella de futbol perquè serà aleshores quan comprovareu com, els mateixos que un dia us van menystenir, de cop us expediran el carnet del bon català. Aleshores poc importarà la resta.