Queden molt lluny aquells temps en què malgrat les discrepàncies evidents i les arrufades de nas, els dos socis de govern tapaven amb una mitja rialla d’enganyosa complicitat les seves desavinences. Des de la sortida de Junts del govern el 7 d’octubre, els equilibris de la política catalana han fet la figuereta i han provocat que ERC perdi diverses votacions. La distància es mostra sense filtres. És clar que el trencament del govern ha fet més evidents les diferències entre els dos anteriors socis, als quals ja no els cal una mínima coordinació com quan compartien executiu. Segons ha comptabilitzat l’ACN, i només com a exemple: des del 7 d’octubre, ERC i Junts han votat diferent en el 34,5% de les votacions de mocions, un total de 330. D’aquestes, Junts n’ha guanyat el 83%, set punts per sobre d’ERC, que n’ha guanyat el 76%. També des de la sortida de Junts, ERC ha vist com s’aprovaven posicionaments crítics amb la seva obra de govern, per exemple una moció dels comuns que constatava el “fracàs” de la conselleria d’Acció Climàtica davant la crisi energètica, amb Junts votant-hi a favor. O bé el mal plantejat fons de transició nuclear que volia aprovar ERC, que finalment el ple va aprovar amb una proposició de llei del PSC, validat per Junts, i amb ERC en contra. Veníem, abans de l’octubre, d’una mal portada unitat, d’uns anhelats acords estratègics que mai no van arribar a ser i que el darrer trimestre de 2022 va tancar amb un punt final. I ara haurem de seguir el fil d’aquesta precària minoria parlamentària per si l’any nou ens porta a unes eleccions catalanes.