Essencials i sense drets

Uns 700.000 ciu­ta­dans majors d’edat i de naci­o­na­li­tat espa­nyola –és el requi­sit– han sig­nat la ini­ci­a­tiva legis­la­tiva popu­lar pro­mo­guda pel movi­ment Essen­ci­als que reclama una regu­la­rit­zació extra­or­dinària de mig milió d’estran­gers que viuen i tre­ba­llen al nos­tre país; a par­tir d’ara el Congrés ha de con­vo­car en un ter­mini màxim de sis mesos el debat polític per abor­dar aquesta qüestió. Una mesura molt necessària que espe­rem que no es frus­tri a causa de l’esce­nari elec­to­ral: hi ha qui té en l’agenda l’ús de les per­so­nes migra­des, que no poden votar ni defen­sar-se, com a munició con­tra l’adver­sari. Per què necessària? Perquè patei­xen la màxima injustícia: són essen­ci­als però sense drets. Essen­ci­als perquè tre­ba­llen en el sec­tor domèstic i tenen cura dels nos­tres anci­ans o malalts, perquè cul­ti­ven i recol·lec­ten els ali­ments que ens arri­ben a taula, perquè fa temps que una Europa enve­llida neces­sita la seva mà d’obra. I sense drets perquè no acce­dei­xen a cober­tura sanitària –en algu­nes comu­ni­tats autònomes–, a pres­ta­ci­ons soci­als, a un habi­tatge digne i, a més, ja ens ho podem ima­gi­nar, cauen en l’explo­tació labo­ral –i també sexual– més incle­ment. O si no per què es pen­sen que es cre­men tan sovint les insa­lu­bres bar­ra­ques dels jor­na­lers de Huelva que cullen madei­xes? O per què s’amun­te­guen 20 per­so­nes en uns bai­xos de 40 metres qua­drats pagant 2.500 euros al mes (Usera, Madrid)? I tants altres epi­so­dis que des­co­nei­xem. Cal regu­la­rit­zar; no volem ser una soci­e­tat mise­ra­ble que s’apro­fita de la misèria d’altres per crear més misèria.