Aquesta setmana ha començat l’any dels sotracs polítics. Què passarà en les municipals i les autonòmiques del 28 de maig? Com serà l’estratègia del PP i Feijóo? Vox girarà cap a la moderació? S’incrementarà la relació PSOE-ERC? On anirà a parar l’espai que pot arribar a deixar Unides Podem, que cada dia tendeix més cap a la desintegració i el ressorgiment d’altres tendències d’esquerres? Qui en serà la líder, Montero o Díaz? Hi haurà eleccions generals abans d’acabar l’any? Quan desapareixerà Ciutadans? Tornarà Puigdemont? Són moltes les preguntes en l’aire d’aquest principi d’any amb dues dates electorals en el calendari a la vista. Municipals/autonòmiques (28 de maig) i probablement generals (17 de desembre). Els partits catalans en veu baixa no desitgen eleccions al Parlament abans de les municipals. Tots consideren que seria un perjudici electoral. Hi ha massa temes judicials oberts i alguns partits, com ara Junts, encara no tenen definit el seu candidat. A hores d’ara totes les estratègies polítiques es fabriquen envers les municipals del maig. Qualsevol moviment polític es fa pensant en els comicis. Pedro Sánchez ha començat la campanya per assumir la presidència de torn de la Unió Europea, que consisteix en un rentat d’imatge. Una mena de campanya de maquillatge que es basa principalment en els decrets per apaivagar la crisi. Els decrets que ja ha fet fins ara i els que puguin arribar en els pròxims mesos. Decrets, per altra banda, que tenen el suport del PP i que serveixen per ampliar els beneficis fiscals en els aliments bàsics.

No hi haurà sotrac en el pressupost català. És més que probable que s’acabi aprovant. En cas contrari serà un veritable calvari per a Pere Aragonès. Els socialistes l’hauran fet patir i haurà de fugir tant com pugui d’una fotografia que després de tot el daltabaix del 2017 ara és prematura i encara no és del tot convenient.