La trampa del progrés

Els pre­mis a la difusió del decrei­xe­ment/Memo­rial Arcadi Oli­ve­res ator­gats per la comissió cata­lana de l’Agenda Lla­ti­no­a­me­ri­cana Mun­dial són un impor­tant refe­rent sobre les alter­na­ti­ves al model econòmic i finan­cer que ens està menant pel camí del pedre­gar. En l’edició del 2022 es reco­nei­xen els esforços de la pla­ta­forma Aigua és Vida per aglu­ti­nar enti­tats de la soci­e­tat civil en la defensa, jus­ta­ment, d’aquest bé pri­mor­dial que implica posar límits a l’expansió il·limi­tada de grans con­su­mi­dors hídrics com ara la indus­tria, les pro­duc­ci­ons agrícoles/rama­de­res i les pro­mo­ci­ons urbanísti­ques (lliu­ra­ment: 7 de febrer,19 h, Fun­dació Valvi de Girona). Meres­cut premi per a un neces­sari debat –el del decrei­xe­ment– que reclama un gir radi­cal res­pecte a com s’ha entès, i s’entén encara, això que en diuen progrés i que al final és res­pon­sa­ble de les grans desi­gual­tats Nord/Sud i del canvi climàtic i els seus des­as­tres. En aquest con­text, un decrei­xe­ment estricte no seria efec­tiu ni honest si no es tra­me­ten als països empo­brits recur­sos sufi­ci­ents per com­pen­sar els danys i pagar el nos­tre deute; sí, el nos­tre, després de segles d’espoli colo­nial (i neo). Ara que ja pocs dis­cu­tei­xen que un crei­xe­ment expo­nen­cial és insos­te­ni­ble és el moment de pre­gun­tar-nos com volem viure, si en ter­mes exclu­sius de riquesa mate­rial –i que se salvi qui pugui men­tre duri– o si valo­rem intan­gi­bles com ara l’equi­tat, la justícia social, el fet de tenir cura els uns dels altres com a essen­ci­als per al desen­vo­lu­pa­ment humà. En funció del que res­pon­guem, exi­gi­rem unes o altres polítiques tant en un àmbit local com glo­bal.