No m’estranya que causi tanta fascinació com inquietud aquesta aplicació de què tant es parla ara, el ChatGPT, una eina de la intel·ligència artificial capaç d’entendre ordres en forma de text i respondre-hi també per escrit. Els experts ja ens han avisat que un sistema tan disruptiu com aquest, de moment encara en els seus inicis, està cridat a revolucionar molts sectors professionals i àmbits de la vida quotidiana. El primer a donar l’alerta ha estat el món educatiu, que hi veu la via perquè els alumnes puguin plagiar treballs aprofitant que el xat et cerca, en un tancar i obrir de clic, informació sobre qualsevol tema que li demanis i et genera un text estructurat, ordenat i entenedor, amb índex i conclusions inclosos. Algú ja ha proposat tornar als exàmens orals per evitar possibles trampes i poder demostrar que, si no s’estudia de veritat, ni s’aprèn ni s’aprova. Ara, això ja m’ho va ensenyar fa molts anys la professora de llatí de COU, a qui, el dia abans d’un examen, vam preguntar: “Podrem portar el diccionari?” “I tant.” “I el llibre de text?” “També.” “I la taula de declinacions?” “Sí, sí, porteu tot el que vulgueu.” Fins que l’endemà, carregats amb tot l’arsenal, vam constatar que ens faltava l’eina clau per traduir un humil paràgraf d’un text antic.