Aterrar

L’escriptora Eva Piquer ha escrit Aterratge posant-se en una situació límit. Per comptes de volar cap a una platja de Cap Verd, o les Canàries, se’n va anar el novembre del 2019 cap a una d’Islàndia per veure les restes d’un avió que hi va caure en un aterratge d’emergència el novembre del 1973, i del qual van sortir il·lesos tots els tripulants. Allà, superant les inclemències climàtiques per poder contemplar aquella ferralla, va anar a caçar metàfores. En va trobar força. La del tornar a volar després de la desfeta, després de la catàstrofe, de la que et fa sentir que ets en un barranc o un cràter, deu ser la que creua tota la novel·la, la primera després de 21 anys.

No és cert que quan es tanca una porta s’hagi d’obrir una finestra, assegura la narradora d’Aterratge, que de fet acaba fent-ne construir una, obrint forat en una paret de la nova casa que s’acaba comprant. En la recerca per escriure Aterratge, l’Eva Piquer, a més de tenir el recer de la lectura, l’escriptura o de la natació, també va acabar contactant amb el pilot que va salvar la seva vida, i la d’aquells que volaven en aquell C-117-D, un avió militar nord-americà: Gregory Fletcher, que desfà els rumors que ha acabat generant tots aquests anys el seu accident.

El llibre d’Eva Piquer ens parla de la vida, de sobreviure, com qui ha passat una guerra, i ens està parlant de la mort, sense escriure-ho amb tots els ets i uts.

Just aquesta tardor el periodista Espartac Peran també ens proposa llegir-lo a Tres desitjos abans de morir, mirant de parlar de la mort allunyant-ne els tòpics negatius, els tabús, que l’envolten. Un cant a la vida a través de la mort. Ho fa parlant de la mort del seu germà Eliseu, que va morir per un accident als 9 anys, i que no va arribar a conèixer, i de la mort dels seus pares, i tenint clar que: els meus morts no són més importants que els teus. L’Espartac recull els versos de Pere March, que ja deia: “Al punt que hom naix comença de morir.” I aquest començar a morir l’hem de seguir fent ben vius, sobrevivint a les morts que ens acompanyen.