Setmana blanca

A punt de començar el curs escolar, les famílies només pensen com s'ho faran durant la setmana blanca, el nou període de vacances de febrer-març. El canvi s'enfoca des del punt de vista de l'aparcament infantil i sembla mesquí que els pares pensem molt que és un nou problema per a nosaltres i gens en si per als fills també ho és o, pel contrari, els pot anar bé. Potser cal, com argumenten des d'Ensenyament, “racionalitzar l'activitat acadèmica” de manera que els alumnes tinguin una setmana de descans cada vuit setmanes de classe. Però aquesta racionalització només és una excusa per amagar el veritable objectiu, tan mesquí com el nostre, de la Generalitat: fer-nos anar a esquiar, a veure si així recupera les inversions ens estacions ruïnoses que es va haver de quedar. Quan el conseller Maragall va lamentar que només el 5% de les escoles realitzen activitats de neu i que el percentatge havia de pujar fins al 50%, molts vam constatar que era una mostra més del poc que coneixen alguns socialistes els pressupostos familiars de la majoria, però a més tot forma part d'un pla, el director de les estacions de muntanya del 2006, amb “la voluntat última d'impulsar un model equilibrat d'utilització permanent de la muntanya”, segons recordava el DPTOP en l'última convocatòria de subvencions per a canons de neu. La conselleria de Maragall ofereix a ampes i ajuntaments ajuts de 350 euros per cada grup d'entre 12 i 20 alumnes, amb un màxim de 3 grups per sol·licitant, de manera que només esquiarà qui ja s'ho podia permetre i a la resta els tocarà un polo per barba que lleparan tot fent un crèdit de síntesi sobre economia domèstica i estultícia governamental.