Ho sé, ho sé, tots hem vist el TikTok gravat a l’hospital Vall d’Hebron per una infermera (o infermera) al·lèrgica al català, mantes vegades. Però les seves declaracions em van resultar especialment punyents, perquè a més de posar-me nerviós –com tanta gent– en ser ingressat en un hospital, els nervis fan que m’hi veig incapaç de parlar el meu tercer idioma (el castellà): senzillament, no em surt. Per exemple, quan em van haver de fer una ablació del cor a l’hospital (excel·lent) de Sant Pau i estava estirat a la sala d’operacions, amb un tub fibra-òptic ficat al cos, un extrem del qual ja em fregava el cor; al costat hi havia dos metges cubans que aviat farien maniobres amb el tub, seguint les instruccions d’una metge espanyola en una sala contigua, la qual, poc abans de l’operació, va sortir i em va preguntar si parlava castellà; li vaig explicar que normalment sí però que quan estava nerviós (i estava fet un flam) m’era més fàcil parlar en català. Amb una cara de tres déus em va etzibar: “Pero el español es un idioma mucho más importante que el catalán!” Com que no tenia ganes d’entrar en un debat lingüístic amb una possible simpatitzant de Cs, la cosa va acabar aquí. Quin contrast amb els metges cubans i tots els altres empleats llatinoamericans dels hospitals públics que –confrontats amb la meva discapacitat lingüística temporal– sempre m’han assegurat que no hi havia cap problema. Quina diferència amb la infermera (andalusa) del TikTok. L’única explicació possible és que aquesta jove –com tants altres espanyols– ha estat educada per tenir una visió d’Espanya en què els catalans no fan sinó nosa. La solució? Haver començat a ensenyar –a partir de l’any 76– als alumnes de totes les escoles de l’estat que viuen en un país multilingüe, multicultural i multinacional, fins que no els en quedés cap mena de dubte. Una oportunitat perduda, és clar, ja fa mig segle.