Soc usuària habitual de Ferrocarrils de la Generalitat i, molt ocasionalment, de la Renfe. I cada cop que agafo un tren d’aquesta última operadora pateixo per si arribaré a temps. Tant és si és l’R3 per anar a Vic, com l’R4 de camí a Sant Vicenç de Calders. Hi ha punts del trajecte que esdevenen forats negres en els quals el tren s’atura i cap dels passatgers sap amb certesa quan tornarà a arrencar. Ahir al matí, de camí cap a Molins de Rei, va passar poc després de sortir de l’estació de Sants, quan ni tan sols havia arribat a l’Hospitalet de Llobregat. El vehicle, aturat, i, als altaveus, el missatge que els patinets són temporalment prohibits en el transport públic. Cap informació.“Cada dia igual”, es lamenta una noia del comboi mentre un noi truca qui sap si a la feina o a casa per explicar que està atrapat a la Renfe i no sap exactament quan podrà arribar. Alguns bufen. Passen més de vint minuts entre estacions i, poc després, el tren reprèn el trajecte. Vostès podran pensar que per vint minuts no n’hi ha per tant. El problema és que és sistemàtic. Entre el setembre de 2022 i el febrer d’enguany s’han acumulat 115 incidències que eren responsabilitat de Renfe o Adif, segons una informació de Nació Digital. El servei és lamentable. I un perjudici per al temps i la vida dels usuaris. L’expresident de Renfe, Isaías Taboas, presumia al gener de l’alta puntualitat dels trens, que situava en una mitjana del 93,1%, segons un informe francès. Taboas, que apostaríem que no viatja en tren, va haver de dimitir poc després pel fiasco dels trens encarregats per al nord de l’Estat espanyol que no cabien als túnels.