Tan habituada a veure pel·lícules i sèries des del sofà de casa arran de la pandèmia, encara ara m’agafa desprevinguda que a la sala del cinema es faci negra nit i que durant una hora i mitja tota la meva atenció es pugui centrar en una sola pantalla: la de la sala 2 del cinema Truffaut de Girona. Cal dir que vaig encertar del títol: The quiet girl, un drama rural irlandès que té com a llengua principal el gaèlic i que, tot i estar nominada, es va quedar sense l’Oscar a la pel·lícula estrangera. Un film intimista que, per com s’explica la història, amb llargs silencis i mirades profundes, i una fotografia que enfoca en els detalls, toca profundament l’ànima del públic. És un plaer escoltar-la en gaèlic –llengua minoritària que juga a favor del ritme de la trama– i llegir els subtítols en català. Una estona després de veure-la, sento per la televisió que els cinemes espanyols van tancar el 2022 amb un balanç que si bé és millor que el del 2021 (amb 379 milions d’euros de recaptació i 61,2 milions d’espectadors), queden per sota (en un 40%) de les xifres de la pre-pandèmia. Els empresaris expressen preocupació per aquesta lenta recuperació del sector que afecta directament la seva supervivència. La prescripció és clara: menys consum de plataformes, més experiències d’Oscar.