No recordo quina exposició d’art era. El cas és que un dia em vaig trobar al carrer un escriptor i li vaig recomanar que la visités. “No vaig mai als museus.” Si en lloc d’exposició hi poséssim conferència d’arquitectura i en lloc d’escriptor, actor de teatre, probablement ens trobaríem en la mateixa situació. El sector cultural s’acostuma a moure per capelletes que rarament es mesclen. L’historiador de l’art Damià Amorós agafa l’agulla i punxa la bombolla de l’àmbit del patrimoni en el seu programa de pòdcasts La Reserva d’El Temps de les Arts . Cada setmana convida algú de fora de la professió i el porta a un museu, jaciment o espai històric del país, molts de fora de Barcelona, és a dir, molts mancats de visibilitat mediàtica. “Hi ha tres perfils vetats: els polítics, els artistes i els historiadors de l’art”, em comenta Amorós. Les converses que sorgeixen són interessantíssimes, riques en sabers porosos. L’audiència també ho veu així: els capítols tenen una mitjana de 3.000 espectadors. I l’angúnia que els fa, als grans mitjans, apostar per productes culturals de qualitat per por de punxar! La Reserva suma una trentena de pòdcasts i qui sap si algun dia agafarà forma de llibre. Estiguin al cas demà: la periodista Carlota Rubio visita el Dalí cibernètic de l’Ideal.