Com se sap, aquesta setmana passada una comissió d’eurodiputats ha anat a Madrid per investigar el Catalangate (l’espionatge mitjançant el programa Pegasus d’un mínim de 62 persones, incloent-hi polítics, funcionaris, periodistes i fins i tot algun doctor, tots relacionats d’alguna manera amb el moviment independentista). La indignació dels eurodiputats que lideraven la comissió ha estat màxima, per tota una sèrie de raons: que, al contrari d’altres països investigats com ara l’Aràbia Saudita, Bahrain, l’Azerbaidjan i Hongria, només Espanya ha boicotejat la comissió tot evitant enviar-hi cap ministre, al contrari del que s’havia acordat abans de la visita; que les autoritats espanyoles han criticat l’objectivitat de Citizen Lab (el laboratori de Toronto que ha confirmat l’ús de Pegasus als mòbils catalans) i que han demanat que per comprovar les acusacions cal que els mòbils es lliurin... a les mateixes autoritats, les quals també han negat que la Interpol hi faci una investigació objectiva; i que el clúster de mòbils hackejats amb Pegasus és més gran que en qualsevol altre país del món. I això, sense tenir en compte que el cost als contribuents d’infectar 62 mòbils amb Pegasus és a l’entorn d’uns 3,8 milions d’euros. Tot plegat ha fet la sensació que quan es tracta d’un delicte d’estat contra l’independentisme català, l’actitud de les autoritats és la d’una colla de col·legials que es neguen, malgrat l’evidència, a admetre que han deixat unes xinxetes a la cadira del profe, amb la diferència que tot seguit el consell escolar els dona la raó a ells i no pas al docent. Durant la visita de la comissió, l’eurodiputat Zoido va etzibar: “Espanya és una democràcia plena!”, sense tenir en compte que una de les funcions fonamentals de qualsevol democràcia plena és admetre que té defectes –perquè totes en tenen– i debatre’ls i mirar de corregir-los. Si no, no és sinó mig plena. Com se sap.