Fa uns dies vaig anar al servei prelaboral de la Fundació Drissa de Santa Coloma de Farners. Aquesta és una eina que fa més de vint anys es va crear per ajudar les persones amb problemes de salut mental. L’objectiu és que els usuaris adquireixin coneixements, hàbits i habilitats tant per entrar al mercat laboral com per desenvolupar-s’hi correctament. Però sobretot és una eina que els ha de reconnectar amb la societat per poder triar el seu propi camí, tant si volen treballar com si volen tornar a estudiar. Però perquè funcionin correctament hi ha d’haver una comunicació fluida, flexiva i adaptable entre els diversos sectors implicats. Drets Socials, Salut, Empresa i Educació. Els professionals que hi treballen acompanyen, escolten, donen confiança i esperança als usuaris perquè puguin pensar que se’n poden sortir. Uns usuaris que ho valoraven molt i destaquen aquesta atenció i la humanitat, perquè els tracten com una persona, no com si fossin un número. En aquest i altres àmbits, doncs, es tracta de posar-se al costat de les persones i escoltar què demanen i, en funció del que necessiten, crear les eines que els puguin ajudar a aconseguir el seu objectiu. Ara que els polítics s’han capbussat de ple en la campanya per les eleccions municipals i prometen que treballaran per les persones, trobo que és bo recordar-los-hi. Que cal asseure’s i escoltar les necessitats i fer tot el que sigui possible perquè els recursos públics les solucionin i, si no s’hi arriba, que s’estableixin sinergies amb el sector privat. Perquè, si no es fa, sol passar que les persones –i sobretot les que tenen més necessitats– s’han d’emmotllar als criteris dissenyats per l’administració per poder aspirar a uns recursos que després i per culpa d’aquesta administració excessivament burocratitzada es perden. I es perd també el sentit primigeni de la política. Que vol dir fer-la útil per a les persones. Per a totes.