Lluís Pla (1923-2013), en Lluís de la Deixesa, com se’l coneixia, era carboner, bosquetà i artesà del bruc, però també un savi, un pou de coneixements adquirits durant anys de dedicació a les feines que feia a les seves estimades Gavarres. Ara que es compleixen cent anys del seu naixement, el Terracotta Museu i els ajuntaments de la Bisbal d’Empordà i Forallac, en col·laboració amb Videoplay Serveis, l’editorial Gavarres i l’Associació Cultural El Cau dels Pins, han volgut recordar la figura d’en Lluís de la Deixesa i commemorar, alhora, els trenta anys que fa que es va recuperar la tradició de la carbonera, al paratge Lluís Pla, entre Sant Climent de Peralta i Fonteta.

Dissabte vinent, s’inaugurarà la mostra La feina de carboner, es presentarà la biografia Lluís de la Deixesa, escrita per Josep Matas, i es projectarà el documental La veu del carbó, d’Antoni Martí, tot plegat, al Terracotta Museu de la Bisbal. Un record per a una professió centenària, la de carboner, que, al Baix Empordà, va decaure a la dècada dels 50 del segle XX, en desaparèixer el Tren Petit i amb l’entrada de nous combustibles per al món rural. Des que va ser recuperada la carbonera, el 1993, com a activitat lúdica, gent de la zona hi anem un cop a l’any, a la tardor, per donar suport a la iniciativa i passar-hi una bona estona entre amics.

Mentre es va veure amb forces, en Lluís assistia, intervenia i donava consells als nous carboners ocasionals sobre com fer la feina de la millor manera. Era un bon comunicador i estava acostumat a parlar entre amics, en tertúlies, als mercats, etc. Una pràctica que permetia assabentar-se d’un munt de coses interessants i útils. Com en Lluís Pla, hi ha moltes persones anònimes a les comarques gironines que tenen un munt d’històries i coneixements per transmetre. Històries que han quedat eclipsades per les noves tecnologies de la informació i l’actual ritme de vida frenètic, i que, sovint, són perillosament qualificades com a batalletes. I dic perillosament, perquè seria un gran error no escoltar tot el que aquestes persones tenen a dir. En certa manera, l’homenatge a en Lluís de la Deixesa ho és també a totes les persones anònimes que, com ell, van dedicar la vida a un ofici i gaudeixen transmetent coneixements a les noves generacions. No les oblidem.