El 2022, l’Institut Català de les Empreses Culturals va publicar els resultats d’una investigació reveladora sobre els hàbits de lectura dels catalans en què la xifra més freqüent i la que més ens pot interessar avui mateix era i és 70,7%: el percentatge de la població que llegeix un llibre (sencer o parcialment) si més no un cop cada trimestre. Del 70,7% esmentat, 44,1% llegeix per plaer (65,3% d’ells habitualment en castellà i 32,4% en català) i la resta, per feina o estudis. Un 74,5% de dones llegeixen llibres i entre els homes un 65,1%. Com es pot veure, hi ha estadístiques per donar i per vendre quan es tracta dels lectors de llibres, però n’hi ha ben poques sobre el 29,3% dels catalans (unes 2.250.000 persones) que no llegeixen cap llibre al llarg de les seves vides: de fet ni tan sols se’n parla, d’ells. Però hi ha unes aglomeracions tan grans de gent a l’entorn de les parades de llibres el dia de Sant Jordi, que és aritmèticament impossible que una part d’aquests no-lectors no hi siguin presents (mirant els títols d’alguns volums que se suposa que no fullejaran mai). M’agradaria, per tant, explicar-los alguns dels avantatges de llegir llibres, demostrats científicament al llarg de les últimes dècades i resumits per la revista nord-americana Healthline, segons la qual la lectura enforteix la connectivitat del cervell; augmenta el nivell d’empatia (en el cas dels lectors de ficció); amplia el vocabulari dels lectors; ajuda a prevenir el declivi cognitiu en persones grans; redueix l’estrès i la tensió arterial; alleuja les depressions, i allarga la vida durant dos anys, de mitjana. Però potser no cal adduir tantes dades. A l’assaig Els llibres de la meva vida (1952; edició catalana, 2001), Henry Miller va justificar la seva afició immensa a la lectura amb una frase tan senzilla com diàfana: “Vaig llegir tants llibres perquè eren vius i em van parlar.”

Bona diada!