Amb Mariano Rajoy com a president del govern espanyol es van popularitzar les pluges de milions, és a dir, les visites a Catalunya en què anunciava grans inversions en infraestructures. Un exemple: el 28 de març del 2017 l’aleshores també president del PP prometia un desemborsament de 4.200 milions d’euros davant de l’empresariat català. Faltava mig any per al referèndum de l’1-O i Rajoy es proposava neutralitzar l’independentisme amb proclames de deu xifres. Els empresaris, però, la van agafar amb pinces. Les que havien fet anteriorment Rajoy i els seus predecessors no s’havien complert. I aquella, amb la perspectiva dels anys, tampoc. La flaire d’aquella tempesta de milions que va acabar més aviat en un plugim de no res acompanya ara els anuncis de Pedro Sánchez en matèria d’habitatge, a tocar de les eleccions del 28-M. A mitjan abril, el president espanyol va anunciar 50.000 nous habitatges de lloguer assequible procedents de la Sareb, el “banc dolent”, als quals, pocs dies després, en va afegir 43.000 més finançats amb 4.000 milions, i ahir encara n’hi va afegir la construcció de 20.000 en terrenys propietat del Ministeri de Defensa. Un total de 113.000 pisos de lloguer social promesos en pocs dies i en període preelectoral. El PSOE és conscient que el de l’habitatge és un dels grans problemes dels ciutadans i també un terreny on pot intentar avançar per l’esquerra els socis d’Unides Podem. Però amb els pisos passa com amb les infraestructures, que no n’hi ha prou amb anunciar-los, l’únic que compta és l’execució. La resta és fum.