Dues puntualitzacions abans d’entrar en matèria. Una de molt elemental: tothom té el dret de visitar el museu que li doni la gana, sigui el president dels Estats Units o una paradista del mercat de la Boqueria. L’altra és que el Moco (que deu ser el nom de museu més desafortunat del món) té tot el dret d’existir: els seus propietaris, holandesos, no n’han demanat ni cinc a les administracions, van llogar un palau del carrer Montcada que no tenia cap ús i era inaccessible i, a més, el van rehabilitar, just al contrari del que pretenien fer (franquícia Hermitatge) i van fer durant una època (una empresa d’exposicions, al Museu Marítim) altres privats disposats a fer negoci amb edificis, sòls i diners públics. Dit això, és clar que dol que Barack Obama, Bruce Springsteen i les seves respectives famílies aprofitessin l’estada a Barcelona per visitar el Moco i no el MNAC o el Macba. Tinc preguntes que sé que no em resoldrà ningú. Les agendes d’aquestes personalitats les omplen els seus equips d’assessors. Hi va haver algú de l’Ajuntament i/o de la Generalitat que els va contactar per recomanar-los el museu amb la col·lecció de pintura mural romànica més potent del món o el museu que s’ha pres seriosament la descolonització dels discursos artístics? Hi ha algú?