La progressia mediàtica espanyola i catalana viu escandalitzada des que s’ha anunciat que Ana Rosa acumularà temps de pantalla i poder i substituirà Jorge Javier a les tardes, com a mínim fins a final d’any, que vol dir fins a les eleccions generals. Troben tan i tan gros que es carreguin el Sálvame amb l’objectiu ben confés i gens amagat de treure minuts d’antena a algú que és més de la corda socialista (com Jorge Javier) per posar-hi algú que és més de la corda popular (com Ana Rosa), que hi ha moments, en sentir-los, que sembla que baixin de l’hort. S’exciten i s’exclamen! Però no és perquè pretenguin organitzar cap campanya de salvar el soldat Jorge Javier. S’exciten i s’exclamen pel que entenen que és, tots ho entenem, i els responsables de Mediaset no ho amaguen, una decisió política matussera, que provoca el cop de volant a Telecinco. Com si les decisions a les grans cadenes i companyies no haguessin estat preses i tallades per aquest patró des de l’inici del règim del 78. A vegades en una direcció i a vegades en una altra, però sempre tallades per aquest patró des de fa 40 anys. De què s’exclamen ara? De què se sorprenen? Per què s’exciten? Entre els ridículs i patetismes més excelsos, el de l’exvicepresident espanyol Pablo Iglesias i la cohort de llepons que l’envolta. Han usat i manipulat els mitjans sense cap vergonya ni mirament i ara no paren de donar lliçons de falses morals i ètiques periodístiques.