L’inquietant Helmut

En acabar-se la projecció a la sala Lumière de Canes del film La joventut, amb el qual Wang Bing mostra l’explotació laboral dels joves en la fabricació tèxtil a la Xina, Montse Triola, a qui tenia al costat i que acabava d’obrir el mòbil, va dir-me que havia mort Helmut Berger. Algú li havia enviat un missatge a la productora, sòcia d’Albert Serra, amb qui l’actor, a prop dels vuitanta anys, va debutar en el teatre encarnant un vell llibertí, sempre tancat en un carruatge, en el muntatge de Liberté al Volksbühne de Berlín. A més, Berger va participar en l’adaptació cinematogràfica homònima realitzada per Serra que va ser presentada el 2019 a Canes: la seva última pel·lícula.

Helmut Berger tenia fama de llibertí i de borratxo, sobretot després que, segons es diu, la mort de Luchino Visconti, el seu amant i protector, l’aboqués a una autodestrucció a la qual ha sobreviscut molt de temps. Entre els últims anys seixanta i primers dels setanta, circulava que era l’home més bell del món. Tanmateix, allò primer que me’n va revenir va ser el seu rostre desfigurat a mesura que Ludwig (el rei boig de Baviera) es reclou en els seus castells a la recerca d’un absolut de bellesa: com si el cineasta italià es complagués en destruir-li la imatge.

No tenia gaire prestigi com a actor, però resta la seva presència en les pel·lícules de Visconti. Més que bell, sempre m’ha semblat inquietant: el fill nazi dels aristòcrates Essenbeck que, a La caiguda dels déus, es transvesteix imitant Marlene Dietrich; el jove autodestructriu que atrau i desestabilitza el personatge interpretat per Burt Lancaster a Confidències, el mateix Ludwig.