Històricament el resultat de les eleccions municipals ha estat més semblant al de les eleccions generals que no pas al de les del Parlament de Catalunya. Tot prové d’un fenomen que s’ha rebaixat amb la desaparició de CiU. En gairebé quaranta anys, CiU guanyava les autonòmiques i els socialistes, les municipals. La plaça Sant Jaume es dividia entre CiU i el PSC i tots contents. El fet va quedar trencat per Pasqual Maragall i José Montilla a la Generalitat i des del 2011 quan Trias va ser alcalde de Barcelona i després amb Colau pels Comuns, tot i que fa quatre anys ERC va guanyar les eleccions de Barcelona a molt poca distancia dels socialistes.

El temps ha passat i els experts recorden que les eleccions municipals no són una primera volta de res. Ni de les generals de finals d’any, ni de les del Parlament català que s’han de fer a principis de l’any 2025. Això no vol dir que no s’hi juguin la pell la majoria dels partits. Un mal resultat d’ERC els deixarà tocats. Tenen trenta-tres diputats al Parlament i pocs companys de viatge i no s’albira que aconsegueixin cap ajuntament destacat en nombre d’electors que no sigui Lleida. JxC, amb el resultats a la mà, ha de decidir qui serà el seu candidat i sobretot les estratègies independentistes per als pròxims temps. En cas que Xavier Trias guanyi a Barcelona no seria bo que JxC hagi de fiar només el seu futur a la figura de l’actual alcaldable. Els socialistes són els que estan passejant més tranquils per l’actual terreny electoral, tot i que el PSOE per conquerir Espanya a les generals hagi de tenir prèviament el vot consolidat a Barcelona i els seus voltants.

ERC és qui té més perills en aquestes eleccions. JxC no tornarà al govern. Les aliances d’ERC amb els socialistes no van més enllà de l’aprovació dels pressupostos. La seva debilitat parlamentaria és constant en el dia a dia. El resultat del 28-M serà cabdal per a ERC. No n’hi haurà prou amb convèncer el seu electorat amb l’acord de claredat del Quebec. Caldrà que gestionin bé el caos de les oposicions, la sequera, les vagues de salut i ensenyament i el procés independentista amb les relacions amb Espanya.