La que es proclamava com l’alternativa taronja s’ha aigualit tant que ja corre per l’aigüera. Després de la desfeta de Ciutadans a les eleccions municipals de diumenge, sembla que la cúpula del partit ha decidit no presentar-se a les generals convocades per Pedro Sánchez per al 23 de juliol. El comitè nacional es reunia ahir al matí, cames ajudeu-me, per ratificar la decisió de la direcció, en vista dels mals resultats de la formació, que ha desaparegut de molts ajuntaments: s’han quedat amb només 10 regidors a Catalunya i en l’àmbit estatal ha tret poc més d’un 1,3% dels vots. Com han canviat les coses a l’òrbita d’aquells “intel·lectuals” que ara fa 18 anys, el juny de 2005, signaven un manifest fundacional del que havia de ser un partit que combatés, deien, els efectes del nacionalisme català. Aquell Albert Rivera en pilotes en el cartell de campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006 va anar multiplicant presència política i mediàtica. El suflé puja ràpid però després es desinfla. Va caure en picat el novembre de 2019, quan els taronges van quedar relegats a deu diputats al Congrés. I ara, a les municipals, sí que han quedat en pilotes. Aquest diumenge d’eleccions, el màxim responsable del partit a Catalunya, Carlos Carrizosa, demanava que “ningú doni per mort” Cs i garantia que la formació “seguirà estant al peu del canó lluitant pels seus principis”. Paraules que s’esfumaven amb la convocatòria, unes hores després, de les generals. Ciutadans mor. Però ull viu, perquè ja sabem que l’odi es transforma però no acaba de morir mai.