Espanya contra Catalunya

Serà diver­tit demà veure com a mesura que avança l’escru­tini es van arra­nant les ungles amb les dents aquells que durant tota la cam­pa­nya s’han pen­sat que ho tenien gua­nyat només perquè Pedro Sánchez va indul­tar els inde­pen­den­tis­tes cata­lans a canvi del seu suport par­la­men­tari. Estan con­vençuts, i massa sovint l’experiència els ha donat la raó, que sot­me­tre els sepa­ra­tis­tes cata­lans sem­pre té premi elec­to­ral. Es tracta d’un sen­ti­ment trans­ver­sal arre­lat, con­griat no només entre els par­ti­da­ris de la dreta i la ultra­dreta, sinó entre els matei­xos votants soci­a­lis­tes. I, encara que arri­bats a aquest punt ja importa poc, alguna part de culpa, no pas tota, en devem tenir també els cata­lans, de la nos­tra mala ano­me­nada. Per això Sánchez sap que els gani­vets més esmo­lats l’espe­ren pre­ci­sa­ment dins el seu propi par­tit, en què flo­reix la cata­la­nofòbia sem­brada per gent com Juan Car­los Rodríguez Ibarra. Recor­den les dia­tri­bes de l’expre­si­dent extre­meny con­tra els supo­sats pri­vi­le­gis cata­lans, quan exer­cia de follo­nero de la baro­nia soci­a­lista? El que abans era un clown dels exa­brup­tes ara deu ser tot un refe­rent de la vella guàrdia. Ja ho resu­mia el tes­ti­moni d’una dona madri­le­nya que apa­rei­xia en un repor­tatge sobre la intenció de vot: “Pre­fe­reixo no poder avor­tar que veure com fan un referèndum per la inde­pendència a Cata­lu­nya.” Sí, per això aquest diu­menge molts espa­nyols vota­ran con­tra la mei­tat de Cata­lu­nya que vol la inde­pendència i con­tra la gran majo­ria de cata­lans, que vol­dria exer­cir el dret a l’auto­de­ter­mi­nació, encara que això repre­senti una regressió de drets per al con­junt de l’Estat. És gent que no neces­si­tava tants mítings, ni tan­tes entre­vis­tes, ni tants debats, que ni tan sols s’ha lle­git els pro­gra­mes elec­to­rals. Hem pas­sat quinze dies ofen­sius escol­tant com això anava d’Espa­nya con­tra Cata­lu­nya sense que ni tan sols esmen­tes­sin Cata­lu­nya, comp­tant que el premi ja el tenien al sarró. Però, i si resulta que al final de la nit elec­to­ral es que­den sense ungles de tant rose­gar-se-les? I si resulta que al final els que mai han vol­gut ser a cap trin­xera guer­ra­ci­vi­lista ni anar con­tra ningú per la llen­gua que parla sí que hi tenien alguna cosa a pelar, en el vere­dicte de les urnes?