Recordo alguns carrers de Barcelona plens de gent per la Diada –devia ser el 2018 o el 2019, o tots dos anys– demanant “unitat”. Per unitat s’entenia unitat d’acció dels partits independentistes. Els partits van promoure un referèndum que demanava la ciutadania, però la unitat d’acció eren figues d’un altre paner... Des de l’octubre del 2017, cada partit ha anat per lliure buscant rèdit electoral, més representativitat i més capacitat d’influència... La manca d’unitat d’acció ha estat una de les causes de part de la desafecció que hi ha ara al carrer, i que en les últimes eleccions es va traduir en abstenció.

Són els abstencionistes d’ara els mateixos que cridaven “unitat” fa uns anys? Com sempre, n’hi deu haver de tots colors. Ara, però, són els partits els que demanen unitat d’acció. ERC ja ha advertit Junts que, en la negociació per la investidura de Pedro Sánchez, si l’independentisme no actua de forma coordinada, qui guanya és el PSOE. És ben cert que sol guanyar qui té més informació, i sembla que ERC demana informació a Junts o que està disposada a donar-n’hi. Celebrem-ho en pro de la unitat d’acció promoguda des dels partits. No oblidem, però, la desconfiança nascuda de les confabulacions, conspiracions i complots d’aquests anys... No sigui que ens passem de frenada.