I quatre trànsfugues?

No us fa apu­jar la mosca al nas tanta insistència que els popu­lars només estan a qua­tre dipu­tats de la majo­ria? A mi em put a cre­mat, no puc fer-hi més. Pot­ser són les altes tem­pe­ra­tu­res de dia i les nits tòrri­des que diuen els homes del temps, però em put a cre­mat. Em put a cre­mat pels relats que sento, per l’estra­nya decisió del rei espa­nyol de dimarts i per com s’esfor­cen els pal­me­ros a expli­car-la i jus­ti­fi­car-la. Les majo­ries es tenen o no es tenen, i com deia l’àvia Neus, d’on no n’hi ha no en pot rajar. Per mi, que en por­ten una de cap, que la cui­na­ran entre bas­ti­dors i als més alts (o els més bai­xos) nivells i que si surt surt, i que si no surt anem a elec­ci­ons el 14 de gener o quan sigui. De moment el rei els ha ava­lat. Com aquell qui no vol la cosa. D’on han de sor­tir aquests qua­tre dipu­tats? De Sumar? De Bildu? De Junts? D’ERC? Jo no ho veig, la veri­tat. D’on han de sor­tir, doncs? Del PNB? Amb ells mai se sap. De moment diuen que es veu­ran amb Feijóo “per cor­te­sia”. És una opció. Per la mateixa raó que sem­bla que no ho farien, que és que tenen elec­ci­ons bas­ques a les por­tes i sen­ten Bildu al cla­tell, també ho podrien fer. Depèn de com de gran sigui el pes­sic que en tre­guin. Però jo no des­car­ta­ria ara mateix una ració de trans­fu­guisme al PSOE, a l’estil del tamayazo que va bar­rar el pas a Siman­cas i va donar vida a Espe­ranza Aguirre a la pre­sidència de la Comu­ni­tat de Madrid. Alguna poli­cia patriòtica hi tre­ba­lla!