Sa Boadella, ànima de naturisme

Establir una data, període o època en què a la platja de sa Boadella de Lloret de Mar es comença a practicar el naturisme o nudisme no és fàcil.

Les primeres referències escrites es troben a la dècada del 1970, malgrat que, després d’entrevistar i consultar diverses persones, podem afirmar que la pràctica del nudisme a sa Boadella es remunta a la dècada del 1950.

El motiu el tenen ben clar: l’entorn natural és immillorable i la ubicació (a prop però apartada alhora) és perfecta.

Sa Boadella i sa Cova queden separades per sa Roca des Mig, una platja on es descarregava i passava contraban durant la postguerra. Hom també la utilitzava com a cementiri de bèsties de càrrega, especialment en el cas d’ases, cavalls i matxos vells o malalts, que eren estimbats pels penyals.

Animals morts, pescadors i contrabandistes sovintejaven aquests sorrals fins que, a la dècada del 1950, segons expliquen diverses persones entrevistades, s’hi comença a practicar el nudisme. Entre les persones que s’hi atansen, trobem el doctor Manel Bernat, conegut psiquiatre i director de la clínica mental Torre Campderà; el doctor Ernest Adler, odontòleg i pioner del cinema submarí a Espanya; el polifacètic Joan Baptista Bernat, i, també, destacats membres de la colònia d’estiuejants.

Diverses persones nascudes a la dècada del 1940 ens comenten que, a la dècada del 1960, ells i elles comencen a practicar el nudisme a sa Boadella, seguint els corrents de la revolució contracultural i els moviments beat i hippy. És el cas de Maria Carme Bernat, que hi comença a anar sola (per prescripció del doctor Adler) i amb amics i, a partir del 1968, amb els tres fills.

L’arribada a Lloret de milers de turistes de països europeus també va ajudar a la relaxació de costums. Cal no oblidar que els primers teòrics del naturisme els trobem a països com ara Alemanya, França i Suècia, on ja a principis del segle XX es comencen a constituir les primeres comunitats higienistes que preconitzen l’apropament a la natura mitjançant la pràctica d’activitats a l’aire lliure sense roba.

A partir de la dècada del 1970, i fins avui, el col·lectiu LGTBIQ+ troba en aquest espai la llibertat que no troba en altres indrets, una zona lliure i respectuosa on poder-se expressar sense cap mena de repressió. Per aquest motiu, sa Boadella atreu tradicionalment la presència de persones integrants d’aquesta comunitat, i algunes parts especialment discretes i amagades de la cala s’han convertit en llocs on practicar el cruising.

Com diuen algunes persones a Lloret, sa Boadella hauria de ser nudista, corsària i llibertària. Un espai lliure i subversiu amb l’ordre establert!

Una repassada a l’hemeroteca ens ofereix més llum en aquest sentit, en especial a les pàgines de la revista local Lloret Gaceta (1975-2002). Així, en el número del 29 de juny del 1978, hi llegim: “Pel que sembla, per la platja de sa Boadella, i segons ens diu un ocellet, hi ha un individu que ningú sap qui és, però que sol banyar-se en pilotes, com es diu ara. També, que un grup d’estrangers, potser perquè la zona no està gaire concorreguda, hi ha plantat la tenda de campanya i tots ells, i totes elles, s’ho passen d’allò més bé prenent el sol i banyant-se amb el vestit d’Adam. Ja ho saben: sa Boadella s’està convertint, si ningú hi posa remei, en un camp de nudisme, aquí encara sense autoritzar, és clar.”

A la secció Calendari off the record del número del 15 de juliol del 1981, hi trobem la següent crítica: “A la platja de Lloret es comença a estendre el nudisme. Hi ha qui protesta i hi ha qui no. A sa Boadella el nudisme és total i masculí. Aquí sí que hi ha protestes.” L’articulista, que signa amb el pseudònim de Sotto Voce, continua: “La platja està concorreguda. Les dames volen les mateixes oportunitats que els homes i són partidàries del monoquini. D’aquí a l’inbikini [sic], hi falta poc. És clar que a la platja de sa Boadella ja el practiquen les dames i els damos.” Aquesta és la primera referència publicada sobre la presència d’homes gais a la cala, en un to despectiu i en clau homòfoba.

El maig del 1981, el consistori debatia en el ple el següent punt exposat per l’alcalde Joan Domènech en col·laboració amb el govern civil: “Neteja de carrers, circulació, estacionaments de càrrega i descàrrega, mendicitat, presència de micos, la platja nudista de sa Boadella”, etc. Al llarg del ple, i segons consta en l’acta, es va llegir “una carta rebuda d’immoralitats a la platja de sa Boadella”.

En el mateix número de maig del 1981, en una columna d’opinió, hi podem llegir: “A sa Boadella, com en d’altres de les nostres platges, hi continua havent tensions entre els partidaris del nudisme i els antinudistes. La cosa sembla que va per llarg, i fins que no existeixi aquest vedat exclusiu per als amants del pit i cuixa, les complicacions continuaran crispant els nervis dels que vulguin anar en pilotes i dels que no vulguin contemplar les vergonyes alienes.”

A la portada del número del 15 de febrer del 1984, llegim el titular següent: “No a una platja nudista.” La notícia diu: “En la permanent del 13 de gener del 1984, es va acordar que la cala Boadella es mantingui, de moment, com les altres.” I continua: “S’acusa recepció de l’escrit presentat pel Club Català de Naturisme per demanar una entrevista per tractar que la cala Boadella sigui declarada centre naturalista i la seva homologació per la FNI [Federació Naturista Internacional]. Els reunits, per unanimitat, acorden contestar en el sentit que aquest Ajuntament no s’ha plantejat el tema i tampoc té interès, de moment, a establir cap mena de diferenciació per a la cala Boadella de la resta de platges de la nostra vila.”

A l’interior de la revista, hi llegim: “Les nostres autoritats municipals han guanyat punts pel seu zel en favor de la moral i els bons costums negant-se a autoritzar com a platja per a nudistes la coneguda cala de sa Boadella. I si fos per nosaltres –va manifestar el portaveu consistorial–, prohibiríem fins i tot el topless a la resta de platges del municipi a les noies majors de 50 anys.” I continua: “S’acusa recepció del recurs de reposició presentat pel Club Català de Naturisme contra la resolució dictada per la Comissió Municipal Permanent sobre la pràctica del nudisme a la platja de sa Boadella i pel qual sol·liciten mantenir una entrevista amb l’alcaldia.”

En el número del 15 de juliol del 1991, la mateixa revista Lloret Gaceta recollia una petició d’un espectador del programa La ronda de Júlia Otero a TVE: “Ens pregunten si a Lloret hi ha cap platja per a naturistes. I responem: «Sí, de les 150 que hi ha autoritzades a Espanya, aquí tenim la de sa Boadella.»”

D’aquesta manera, malgrat les polèmiques i els diversos intents en contra, la cala de sa Boadella es manté a hores d’ara com un dels indrets de tradició naturista més antics de Catalunya, amb una continuïtat de fa, almenys, setanta anys que cal conservar i llegar a les generacions futures.