A diferència de l’ou o la gallina, sabem que Massagran és anterior a Tintín, encara que el reporter belga hagi conquerit el món. Josep Maria Folch i Torres va crear el personatge d’un jove intrèpid, que va aparèixer per primer cop a la revista El Patufet del 7 de maig del 1910, en format de fulletó. Les lectures de Verne, Salgari, Swift, generaven una atracció dels paradisos llunyans i exòtics que més tard atraparia Aurora Bertrana, o Segarra, però que en aquell moment van picar el cuc de l’editor Josep Baguñà, que li va fer l’encàrrec a Folch i Torres. En va escriure un seguit de peripècies que van donar cos a dos llibres: Aventures extraordinàries d’en Massagran i Noves aventures d’en Massagran, que Joan Junceda es va encarregar d’il·lustrar. Aquests llibres es van traduir a l’espanyol i a l’italià, i també van tenir una primera versió teatral al Romea el 1913.

Tintín per la seva banda es va publicar directament en format de còmic el gener del 1929, i de cop va aparèixer en diversos episodis al suplement del diari belga Le Vingtième Siècle.

És a dir, que a Hergé, a banda dels mateixos vents, i influències literàries, ves a saber si també li va arribar la idea del jove aventurer amb qui comparteixen valors, com ara el de l’amistat, la curiositat, la denúncia de les desigualtats, tot i que tant en un cas com en un altre ens pugui grinyolar la manera de fer aquest acostament i descoberta cultural, especialment a l’Àfrica. El cas és que els còmics de Tintín traduïts al català per Joaquim Ventalló començant per Les joies de la Castafiore des del 1964 van tenir un gran èxit, cosa que devia fer pensar que, si ja havíem llegit i pogut veure sobre l’escenari Massagran, per què no dur-lo també al còmic? I això van fer Ramon Folch i Camarasa i Josep Maria Madorell, adaptant-ne guions, creant-ne de nous i dibuixant-los als anys vuitanta. Massagran va tornar a despertar un interès massiu. I ara l’editorial Combel reedita en tres volums els 15 àlbums que es van publicar. Tot és llançar-se a la redescoberta!