Estem a punt

Catalaoficial.eu. Aquest és el web de Plataforma per la Llengua per aprofitar l’oportunitat que suposa la presidència rotatòria de la UE per afegir el català a la llista de llengües oficials de la UE. Seríem la 25a, després de set reformes del Reglament 1/1958 per afegir-ne de noves.

Va ser el 1987 quan una institució va demanar-ho per primer cop: el Parlament balear, i per unanimitat. Un escenari ben diferent del d’ara, en el qual el govern de PP-Vox procura fer el català innecessari d’arreu per, al final, acabar fent-lo inútil.

D’aquella resolució ençà s’ha abordat el tema en diverses ocasions. Per exemple, mentre es modelava la malaurada Constitució Europea. Alguns sectors van plantejar aleshores que també s’inclogués com a llengua dels Tractats, és a dir, esmentada al text constitucional. El 2004 la reivindicació política va propiciar el compromís de Zapatero d’arrencar un sí però no al català del Consell que va culminar en una sèrie d’acords administratius que en permeten un ús limitat i que brillen per la seva inoperància.

Entretant hi ha hagut diversos intents perquè el català es pugui parlar a l’eurocambra, una cosa diferent del de l’oficialitat, que inclouria aquesta possibilitat entre d’altres –n’explicarem una cada dia a Catalaoficial.eu. L’oficialitat permetrà sobretot protegir la nostra llengua legalment perquè s’usaria en àmbits que estan restringits a llengües amb aquest estatus.

Però és que aquesta facultat d’intervenir en català a l’europarlament no s’ha implementat mai malgrat trobar-se ja inclosa dins del ventall de possibilitats concedides a Zapatero el 2005. De fet, encara restem en espera d’una sol·licitud en aquest sentit feta fa un any. Sempre ha topat amb la mesa de la cambra, composta pels grups polítics i més ideologitzada del que són les relacions internacionals i el tracte entre els estats, de funcionament més pragmàtic: “tu em dones això i jo, allò”. De manera que la petició d’usar el català a l’eurocambra no només és inferior a la de l’oficialitat, sinó que paradoxalment pot ser més difícil d’assolir que la darrera, que es decideix en el marc del Consell i, per tant, en les negociacions entre els estats.

A principis d’any vam dir: la presidència rotatòria es produeix un cop cada 13 anys i permet a l’Estat fixar l’agenda del Consell. Cal aprofitar-ho. Vam situar el tema a l’agenda política. De la necessitat política de Sánchez n’ha sortit una petició que és el primer pas per arribar-hi. Hem explicat que no hi ha cap mur legal per aconseguir-ho i ara procurarem seduir els països de la UE perquè ho acceptin. Andorra ha dit que l’oficialitat facilitaria la implementació d’un acord entre el seu país i la UE, de manera que l’Estat té arguments per treure el català del café para todos europeu i esvair pors d’altres països d’esperonar reivindicacions internes similars, ja que la nostra té externalitats positives.

Ho tenim estudiat. Estem a punt. És el moment de fer, del català, la 25a llengua oficial de la UE.