Es pensen que l’estiu ens torna rics

Preu d’un esmor­zar en un bar de Bar­ce­lona a finals de juliol, que inclou tallat i mini­en­trepà: 3,25 euros. Preu pel mateix pack el 28 d’agost: 3,75 euros. Al desem­bre, per tant no fa ni un any, aquest esmor­zar cos­tava 2,75. Preu d’una ampo­lla d’aigua en una cafe­te­ria de Bada­lona fa un mes: 1 euro. Preu del mateix pro­ducte si el com­pres ara: 1,25 euros. D’exem­ples com aquest n’hi ha a cabas­sos, per a desgràcia de les nos­tres but­xa­ques. Pot­ser hi ha qui es pensa que l’expo­sició al sol ens torna rics a la majo­ria de mor­tals, o que a l’agost tenim més pos­si­bi­li­tats que ens toqui un bit­llet de lote­ria que ni tan sols hem com­prat, o que tor­nem amnèsics de les vacan­ces i és el moment ideal per embei­nar-nos qual­se­vol abús. Pot­ser intu­ei­xen, les matei­xes per­so­nes, que la des­con­nexió de la feina durant uns dies ens pro­voca també des­con­nexió dels preus ante­ri­ors a les vacan­ces i no serem prou cons­ci­ents, a la tor­nada, que allò que no arri­bava als tres euros ara s’apro­xima peri­llo­sa­ment als qua­tre. O que sota el parany “És que la inflació bla-bla-bla”, o la versió més sim­plista “La vida està molt cara”, ens poden colar tants gols per l’escaire com vul­guin perquè ens limi­ta­rem a veure pas­sar la pilota per sobre dels nos­tres caps. Que sí, que d’acord, que ja ens han aju­dat entre tots a enten­dre i a accep­tar com un ramat que quan l’IPC puja, els preus de les coses tenen el mateix com­por­ta­ment, sobre­tot quan es tracta de pagar. Però ja seria hora que alguna per­sona que un dia es lleva i deci­deix pujar el preu d’una ampo­lla d’aigua un 25%, o qual­se­vol que segueix aquest exem­ple, doni la cara i ens expli­qui si la con­tinuïtat del seu negoci depèn en con­cret d’aquesta pujada, o sim­ple­ment ens pren per cara­llots. Del preu de l’oli, si de cas, en par­lem un altre dia.