Des que es va iniciar la redempció del procés independentista, els experts en la matèria sempre han coincidit a assenyalar que l’episodi no s’acabaria ni tampoc podria començar-ne un de nou sense una solució per a l’expresident i actual eurodiputat, Carles Puigdemont. De resultes de les eleccions del mes de juliol, la bossa electoral de l’independentisme ha perdut força pes, però, en canvi, el seu valor s’ha doblat. L’expresident ha recuperat protagonisme en les cites polítiques a tot Espanya i fins i tot Feijóo el considera ara un interlocutor polític. Puigdemont sempre ha dit que no negociarà la seva situació personal a l’exili, sinó el futur polític de Catalunya. Tanmateix, la seva figura continua sent símbol del país que per primera vegada declarava la seva independència des del Parlament de Catalunya de forma unilateral tot i que com ja sabem la proclama va durar segons. Com a negociador, Puigdemont fa respecte i, per tant, les negociacions que ahir es van encetar amb Iolanda Díaz seran dures. L’expresident va rebre durant mesos, aviat ara farà cinc anys, tota mena de pressions des de totes les instàncies possibles; acadèmiques, religioses, polítiques i socials per fer marxa enrere quan ell reclamava una cosa tan bàsica com diàleg sincer. Esperem que aquesta vegada guanyi el diàleg.