La retirada de Meritxell Batet ha estat el seu últim acte d’obediència al partit. Va encapçalar la llista del PSC a les eleccions del 23 de juliol, amb el segon millor resultat del partit, la qual cosa li hauria d’haver facilitat, a priori, el retorn a la presidència de la cambra baixa, però, per sorpresa, no ha estat així. L’independentisme i la negativa de Batet a permetre l’ús del català han frenat el seu camí i la seva carrera política. En una legislatura on s’espera poder escoltar el català, així com les altres llengües del territori espanyol, grinyolava que qui ha presidit la tercera institució més important de l’Estat, i a més catalana, ara restés asseguda en silenci. No era una imatge massa desitjada per les parts, era incoherent i podia recordar fàcilment quin havia estat el paper del socialisme en la passada legislatura, perquè si Batet va actuar com ho va fer va ser també en obediència al socialisme espanyol. Així doncs, la seva retirada, un cop obtinguts els últims resultats electorals, va obligar Sánchez i Illa a negociar el futur d’una de les principals figures del socialisme català que sempre ha mantingut una fidelitat extrema al partit. Per això aquest pas no deixa en bon lloc el socialisme ni la manera com tracta els seus dirigents, ni el seu concepte de la llengua i la cultura com a moneda de canvi.