Un temporal a Líbia va deixar 11.000 morts o, el que és el mateix, un de cada quatre habitants de la ciutat de Derna va morir a causa d’uns aiguats excepcionals que van arribar a arrasar infraestructures deficients. Cal afegir que 10.000 persones encara resten desaparegudes, segons les últimes notícies. Cinc dies després, l’actualitat sobre la situació dels libanesos costa de trobar. Menys dies fa que un terratrèmol al Marroc, al sud de Marràqueix, ens sorprenia per haver causat milers de morts al país veí. Tanmateix, la intensitat amb què es donen a conèixer aquestes tragèdies és inversament proporcional a la rapidesa amb què desapareixen. Existeix un silenci somort respecte de les tragèdies que ocasiona el canvi climàtic fruit del col·lapse que porta el segell de la societat moderna. L’aprofitament al màxim dels recursos naturals, la tecnologia, les computadores, el magatzem de dades són actuacions que es perceben com si fos un dogma del qual ningú ja no pot escapar malgrat els perills evidents. Per això ja no es fa estrany llegir recentment investigadors com ara Rushkoff alertant de profundes escletxes de desigualtat entre els éssers humans quan ja hi ha qui, bàsicament “milmilionaris” diu, pensa com escapar d’aquest món apocalíptic que ells mateixos han ajudat a crear.