Òrrius, AMI, ANC, Consell de la República i Òmnium

El que passarà aquest diumenge a Òrrius, al Maresme, pot ser l’espurna que li feia falta al moviment independentista per trencar una dinàmica negativa, tornar a agafar el camí directe i prémer l’accelerador d’un procés erràtic des de l’1-O de fa sis anys.

El que va començar a Arenys de Munt, també al Maresme, el 13 de setembre del 2009, va ser l’espurna d’un moviment que feia uns anys que s’estava coent al si de l’independentisme, sobretot a partir dels plantejaments de la PDD (Plataforma pel Dret a Decidir).

Ben aviat, però, aquella onada de consultes populars va posar al descobert les febleses històriques del moviment independentista, amb el sorgiment de petits grupets que rivalitzaven per controlar i dirigir la coordinació de les consultes. La celebració de la Conferència Nacional per l’Estat propi (30/04/2011, Palau de Congressos de Montjuïc) va posar les bases per la fundació de l’ANC (10/03/2012. Palau Sant Jordi), que va aplegar bona part dels impulsors locals dels 554 municipis on es van celebrar les consultes i va saber canalitzar aquella energia positiva amb un full de ruta de país que, en dos anys, ens va portar primer a la celebració del 9-N i va culminar amb el referèndum de l’1-O, malgrat la divisió i enfrontament entre els principals partits independentistes, tancada en fals amb la constitució de Junts pel Sí.

El que llavors vam fer en vuit anys (2009-2017) ara ho podem fer en menys i, a més, ho podem acabar bé. Diguem-ho clar i ben fort: hem fet molta feina, l’hem fet bé quasi tota, menys el final. Doncs per què no repetir-ho –amb les adaptacions que calgui– i treballem molt millor el desenllaç final?

Òrrius és el primer pas. AMI, ANC, Consell de la República i Òmnium i, més exactament, les seves organitzacions territorials (Ajuntaments, Assemblees Territorials, Consells locals i Juntes territorials), són la garantia que la taca d’oli s’estengui organitzadament i ràpida per tancar l’onada de referèndums locals d’aquí un any, l’1-O de 2024, amb unes estructures locals del moviment regenerades i cohesionades. És la condició necessària per passar a la fase de configuració de la llista cívica que, amb el suport de tot el moviment independentista –partits inclosos–, es presenti a les eleccions al Parlament de Catalunya (gener-abril de 2025) per convertir-les en plebiscitàries i guanyar-les per majoria absoluta... i amb el president Puigdemont com a cap visible.

A partir d’aquí, tot ha d’estar a punt per instaurar la República, però hem de ser conscients que la resposta de l’Estat espanyol pot ser o bé la que ja vam patir el 2017, però encara més contundent, o l’oferiment de fer un referèndum acordat en un termini relativament breu per intentar frenar l’embranzida i després obrir escletxes per debilitar el moviment. Estarem en disposició real d’instaurar la República i mantenir-la el temps necessari per funcionar amb normalitat i acabar tenint els primers reconeixements internacionals... potser un any després... o més? Hem de saber preparar-nos per aquell moment, que serà el més difícil de tots.

De moment, comencem pel començament. El referèndum d’Òrrius es planteja amb dues preguntes, la mateixa que es va fer en el referèndum de l’1-O de fa sis anys i una segona: Voleu fer efectiva la declaració d’independència proclamada el 27 d’octubre de 2017? Més enllà de saber la diferència numèrica entre els ‘sí’ a les dues preguntes, potser el més interessant és que la votació es farà en urnes separades i pel sistema de cens universal, de manera que els residents a Òrrius votaran en una urna i els visitants en l’altra.

L’1-O d’Òrrius estarà ben organitzat, segur, però cal que el que vingui després es faci pensat com un projecte de país. Caldrà una junta electoral central que supervisi que no hi hagi duplicitat de vot gràcies –o per culpa– del cens universal i les urnes per a visitants i, entre d’altres coses, caldrà que els votants puguin oferir-se, si volen, per a participar en altres accions del moviment. Tenim molta experiència acumulada i el primer pas serà que AMI, ANC, Consell de la República i Òmnium acordin com fer que tot rutlli adequadament i sense protagonismes que ho espatllen tot. Estaria bé que, ben aviat i com a bolets, vagin sorgint iniciatives conjuntes d’aquestes entitats, arreu del país, per recollir signatures que demanin als ajuntaments que facilitin els locals de votació. No calen diners, amb la força de la gent n’hi ha prou.

Òrrius ha obert el camí. Aquesta ha de ser la porta per aconseguir que la pressió popular torni a canviar l’escena política. Som-hi!