Parlar per parlar

Parlar del referèndum no és el mateix que tenir la voluntat de parlar-ne. I, evidentment, no és el mateix parlar que tenir la voluntat de fer el referèndum o, és més, de fer-lo. Ja fa anys que el PSOE s’ha mostrat partidari de parlar de qualsevol proposta democràtica, inclòs el referèndum. Però parlar sempre és gratis i la història ens ensenya que els compromisos se’ls emporta el vent.

El compromís de treballar per fer efectives les condicions per a la celebració del referèndum és especialment subtil. Podríem dir que és lleuger com una ploma. Els partits independentistes asseguren que el 2019 ja es van assentar unes bases per poder parlar de tot i el més calent és a l’aigüera. Parlar no ha estat mai sinònim d’avançar. Moltes vegades parlar només és una manera d’omplir el temps, una eina que serveix més per dispersar i distreure que per donar resposta.

Parlar és un verb tan ambigu, tan inconcret, tan imprecís, que no dona garanties, no genera confiança i no permet divisar horitzons de futur. Parlar no compromet a res. Per això, i en la situació actual, els autèntics defensors de la democràcia, més que parlar, haurien de proposar. Si no, corren el perill que la ciutadania es pensi que parlen per parlar.