La llei d’amnistia sembla anar en paral·lel a certs moviments judicials encaminats a demostrar que no hi haurà treva per a l’independentisme català. El més significatiu és el del magistrat de l’Audiencia Nacional Manuel García-Castellón, que ha demanat al Tribunal Suprem que investigui per un delicte de terrorisme l’expresident de la Generalitat i eurodiputat Carles Puigdemont, la dirigent d’ERC Marta Rovira i 10 persones més en la causa de Tsunami Democràtic. García-Castellón, a més, ha reclamat dades a Suïssa perquè la policia localitzi la líder dels republicans. Imputa a Puigdemont i Rovira terrorisme a partir d’un informe hiperbòlic en què considera la mort accidental d’un turista durant el bloqueig de l’aeroport del Prat durant el 2019 part del cas. Això malgrat que el jutge ho va arxivar perquè va acreditar que havia estat per causes “naturals”. L’actuació de García-Castellón ha obert un culebrot judicial que situa en el focus un magistrat polèmic, que ha reconegut que està en contra de l’amnistia i que ha pres decisions controvertides com ara evitar que Cospedal s’assegués al banc dels acusats en el cas Bárcenas. Un magistrat que encarna, com ningú, les resistències judicials a l’actual context polític.