La Bleda acaba d’estrenar al Temporada Alta un dels espectacles que, al meu parer, és dels més sincers de la seva trajectòria professional. Sense perdre la identitat escènica que tant la caracteritza, l’humor i el clown en femení, La Bleda mostra a l’escenari la seva història més personal, per explicar el perquè de la seva coixesa. En aquesta proposta, l’alter ego escènic de l’actriu queda en un segon terme i deixa pas a l’Helena Escobar, que és qui pren el protagonisme per explicar-nos que va néixer amb un problema al maluc, que li faltava un os, i això va fer que trigués molt a caminar, que abans va aprendre a nedar que a caminar, i com aquesta discapacitat la va condicionar fins que a través d’un procés gens fàcil i dolorós va saber-la incorporar a la seva vida personal i professional. És una proposta amb la qual el públic empatitza ràpidament, que ens entendreix i ens fa riure alhora, i que ens contagia del seu esperit de superació i de la capacitat de transformar la diferència en un valor. Som Capaços és una entitat que treballa a Lloret per la inclusió de les persones amb diversitat funcional i per fer-les visibles. Som Capaços va organitzar diumenge passat un matí d’activitats i propostes culturals obertes a tothom, mentre que a la tarda vam programar al teatre l’espectacle Com els pingüins, de La Bleda. La presidenta de Som Capaços, Cristina Marquès, destacava en el seu parlament abans de la funció que les persones amb diversitat funcional no tenen límits, que en tot cas és la societat qui els en posa. I no hi puc estar més d’acord, amb aquesta afirmació. Diumenge a Lloret en vam tenir dues bones mostres, de no-límits. La celebració de la festa de Som Capaços, liderada per Marquès, va ser tot un exemple de coordinació i execució d’una proposta gens fàcil de portar a terme, implicant-hi teixit associatiu, empreses i públic. I a la tarda, La Bleda, amb l’espectacle Com els pingüins, ens tornava a demostrar que una discapacitat, en aquest cas física, no l’ha limitat per fer el que ha volgut fer, sinó ben al contrari. Incorporar la diversitat és una obligació de les institucions públiques i un repte que ens defineix com a societat. Apostar-hi és contribuir a transformar la societat per fer-la més justa i democràtica.